21.01.2019 · Novetats en el dret de separació del soci en cas de falta de distribució de dividends

La Llei 11/2018 per la qual es modifica el Codi de Comerç, la Llei de societats de capital i auditories de comptes, entre altres novetats, inclou una modificació relativa al dret de separació del soci per falta de distribució de dividends, tractant de dissipar les controvèrsies suscitades fins ara, incrementant les excepcions, aclarint alguns punts, limitant dràsticament la seva aplicabilitat, i permetent que el dret de separació sigui eliminat en els estatuts.


 

Al BOE del dia 29-12-2018 s’ha publicat la Llei 11/2018 pel qual es modifica el Codi de Comerç, la Llei de societats de capital i auditories de comptes, que entre altres novetats, inclou la modificació de l’article 348 bis de la Llei de societats de capital (LSC) relatiu al dret de separació del soci per falta de distribució de dividends.

La nova redacció del precepte, que resulta aplicable a les juntes generals celebrades a partir del passat 30 de desembre de 2018, pretén aclarir determinats aspectes de la regulació anterior que generaven dubtes interpretatius i modifica els pressupostos per a l’exercici d’aquest dret de separació.

Entre les principals novetats, cal destacar les següents:

  • Es preveu expressament la possibilitat de modificar o suprimir aquest dret de separació per via estatutària, i es fa necessari el consentiment unànime de tots els socis, tret que es reconegui el dret de separació als socis que no votin a favor de l’acord de modificació estatutària.

Si no és exclòs per pacte, transcorregut el cinquè exercici comptat des de la inscripció en el Registre Mercantil de la societat, el soci que hagués fet constar en l’acta la seva protesta per la insuficiència dels dividends reconeguts tindrà dret de separació en el cas que la junta general no acordés la distribució com a dividend d’almenys el 25% dels beneficis obtinguts durant l’exercici anterior que siguin legalment distribuïbles sempre que s’hagin obtingut beneficis durant els 3 exercicis anteriors.

  • Se suprimeix la referència al fet que els beneficis han de ser els propis de l’explotació de l’objecte social, referència que tants problemes ha ocasionat en la utilització del dret de separació per les minories. Ara es parla de beneficis en general.
  • No obstant això, encara que es produeixi l’anterior circumstància, el dret de separació no sorgirà si el total dels dividends distribuïts durant els últims 5 anys equival, almenys, al 25% dels beneficis legalment distribuïbles registrats en aquest període. El que es disposa en el paràgraf anterior s’entendrà sense perjudici de l’exercici de les accions d’impugnació d’acords socials i de responsabilitat que poguessin correspondre.
  • Per a la supressió o modificació de la causa de separació a què es refereix el punt anterior, serà necessari el consentiment de tots els socis, tret que es reconegui el dret a separar-se de la societat al soci que no hagués votat a favor de l’acord.
  • El termini per a l’exercici del dret de separació serà d’un mes a comptar des de la data en què s’hagués celebrat la junta general ordinària de socis.
  • Quan la societat estigués obligada a formular comptes consolidats, haurà de reconèixer-se el mateix dret de separació al soci de la dominant, si la junta general d’aquesta societat no acordés la distribució com a dividend d’almenys el 25% dels resultats positius consolidats atribuïts a la societat dominant de l’exercici anterior, sempre que siguin legalment distribuïbles i, a més, s’haguessin obtingut resultats positius consolidats atribuïts a la societat dominant durant els tres exercicis anteriors.
  • A més dels accionistes de societats cotitzades, tampoc es podran separar per aquesta causa els socis de:
  • societats les accions de les quals es negociïn en un sistema multilateral de negociació;
  • societats en concurs de creditors o en situació “preconcursal” que hagin iniciat negociacions amb els seus creditors, comunicant aquest fet al jutjat competent;
  • societats que hagin aconseguit acords de refinançament que no es puguin rescindir segons la legislació concursal i
  • societats anònimes esportives.

Finalment, cal assenyalar que la norma s’ocupa d’establir expressament que, encara que no fóra procedent exercitar el dret de separació per falta de distribució o repartiment insuficient de dividends, quedaria oberta la possibilitat d’impugnar acords socials que impliquin atresorar injustificadament beneficis repartibles així com exercitar les accions de responsabilitat que poguessin correspondre.

Es poden posar en contacte amb nosaltres per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.